
Presentació de l’album “El Mercader i l'Objecte del Desig”. Una història de Fabi i Fedó. Ciutadans d’Empúries. Si no vas poder venir a la presentación de l’album el dia 21 de desembre de 2001 a Empúries aquí tens el texte que vaig escriure per aquesta singular ocasió sota l’atenta mirada del majestuós Esculapi. Abans de parlar sobre el contingut del còmic i d’aquesta edició publicada pel MAC-Empúries vull explicar els seus orígens, el com i el perquè dels personatges i l'escenari d'aquesta còmic titulat: El Mercader i l'Objecte del Desig.

Em de retrocedir a l'any 97, quan vaig venir a viure a l'Escala. Jo ja coneixia Empúries de feia anys i com qualsevol persona que bé de fora admirava la màgia i bellesa del seu paisatge i també la seva importància històrica i cultural. Però va ser en establir-me aquí, quan vaig començar a pensar que algun dia tenia que fer una còmic sobre Empúries, la ciutat on els grecs van establir la seva primera colònia a la península ibèrica portant amb ells la seva riquesa cultural: La filosofia, l'aritmètica i la geometria, l'arquitectura, la democràcia, l'escola, les sandàlies(un dels calçats més comodes que mai s'han dissenyat), la plaça del poble ells (en deien àgora, els romans en dirien fòrum), el concepte del diner (les primeres monedes d'Espanya es van fabricar a Empúries). Fins i tot el nom de la nostra comarca, l'Empordà, neix aquí, amb Emporion, amb l'arribada dels grecs.
Més endavant arribarien els romans i també entrarien a la península per Empúries, amb el desembarc de Gneu Corneli Escipió. Els romans deixarien una empremta tant o més forta que els grecs. La llengua, el llatí és l'orígen de la nostra, el calendari, les lleis, i moltes festivitats i les carreteres i les autopistes son només una evolució de les vies romanes.
I durant molts anys grecs i romans van conviure plegats en aquesta ciutat, que va ser un esplèndit port comercial.
Amb un marc històric tan ric com aquest és dificil resistir-se a escriure una historieta almenys per algú com jo que es dedica a aquestes coses.
Un parell d'anys després arribar a l'Escala es creà el concurs de còmic impulsat pel Triumvirat . Bé, doncs amb l'excusa perfecte del concurs, que sempre és un estímul i un alicient per a la creació vaig escriure un guió a partir d'una idea de la Beni Ballesta. Aquesta idea girava al voltant d'un artista que no es podia concentrar a causa de les constants interrupcions d'un veí molt pesat que no parava de xerrar i d'explicar-li històries mentre ell intentava treballar en la seva obra. Això em sembla que d'alguna manera estava basat en fets reals.
Partint d'aquesta base, vaig escriure un guió titulat El Mosaic (1999). El protagonista era un artista grec anomenat Fedó que rebia l'encarrec d'un general romà retirat anomenat Titus Màximus, de fer-li un retrat que ocupés tot el terra del menjador de casa seva. En Titus marxava uns dies de cacera i volia el retrat acabat a la seva tornada. Aleshores apareixia en Fabi, un soldat romà que no tenia res més a fer que quedarse al seu costat, assegut, mirant-lo i explicant-li batalletes mentre ell anava col.locant una per una les peces del mosaic. El pobre Fedó al final acaba fent involuntariament i fruit de l'estrés, el primer retrat cubista de l'història. Quan tornava en Titus i veia aquell retrat esperpentic ocupant tot el terra del menjador acabava persegint-los a tots dos a cops de sanglar pels carrers de la ciutat.Un final al més pur estil de l'escola Bruguera.
Bé, la història va agradar al jurat del concurs que en aquella època tenia com a membre més distingit a l'Adrià Blasco. I es va endur el premi en la categoria senior.
Un any després vaig pensar que aquests dos personatges; en Fabi, un soldat romà, alegre, de físic imponent i la mentalitat d'un nen de 9 anys, i en Fedó, el grec, l'artista, el filòsof, amant de la poesia i de les matemàtiques, mestre de carrer, de físic escarrencit, calb i sovint capficat en els seus pensaments. I l'escenari, Empuries, donaven per molt més que aquella historieta de cinc pàgines en blanc i negre. Vaig decidir colorejar-la, fer-li uns petits retocs i enviar-la a la revista Cavall Fort a veure què passava. Aquesta és la revista més emblematica dedicada al públic infantil i juvenil del nostre país, i que justament aquest any 2011 cel.lebra el seu 50 aniversari. Vaig tenir sort, també els va agradar i la van publicar. Era l'any 2000, des d'aleshores he anat fent, sempre que he pogut, al meu ritme, històries d'aquests dos personatges sota el títol genèric: Fabi i Fedó. Ciutadans d'Empúries.
La filosofia d'aquesta col.lecció, ja des d'un bon començament va ser, per diferenciar-la conceptualment d'Astèrix i Obèlix o d'altres còmics ambientats en aquesta època, com també el jabato de Victor Mora, centrar-la en la convivència, en el dia a dia a la ciutat, enlloc del típic recurs de les batalletes i els herois, que sempre funcionen i que a mi també m'agraden, pero que com a concepte ja està massa explotat. A més a més el tema de la convivència intercultural és ara més vigent que mai aquí i arreu del món.
Fins avui he escrit i dibuixat 12 històries de Fabi i Fedó. Cada una d'elles a passat per la supervisió del consell de redacció de Cavall Fort i s'han publicat gairabé totes només una no va passar per motius de censura. Això, no és una crítica, tot el contrari, diu molt a favor de la revista que cuida que el contingut dels còmics que s'hi publiquen sigui adient per l'edat del públic a qui van destinats. I personalment a mi també em va bé perquè sempré tinc al calaix aquella història inèdita i censurada que sempre despertarà la curiositat del públic si s'arriba a publicar. Qui sap si la podem incloure en un proper album.
Una d'aquestes dotze historietes és la que avui hem vingut a presentar amb la publicació en aquest album editat pel Museu d'Empúries. El mercader i l'objecte del desig es va escriure quan els personatges ja estaven molt ben definits tant a nivell de personalitat com gràficament. És la història més llarga (32 pàgines) que he escrit sobre aquests personatges i va rebre el premi Serra i Moret que dona la Generalitat cada any a obres relacionades amb el civisme. ( a Cavall Fort es va públicar per entregues en una versió reduida de 20 pàgines). Es tracta d'una història coral, es a dir que els protagonisme es reparteix entre tots els personatges de la trama i no recau tan concretament en Fabi i Fedó. Encarà que Fedó, que és el grec, en sigui el fil conductor. I hem afegit 16 pàgines fetes expressament per aquesta edició amb fitxes de presentació dels personatges i apunts arqueològics de la ciutat.
La trama gira al voltant de l'arribada a la ciutat d'un mercader d'orígen una mica incert, potser fenici, que en arribar a la ciutat demana audiència amb els duumvirs, que eren els dos alcaldes (n'hi havia dos perquè així es vigilaven l'un a l'altre, per evitar la corrupció política), no us penseu que els romans tenien un pèl de tontos. El mercader els demana una “taberna”, (que aleshores no era un bar sinó un local comercial, una botiga) on poder exposar el seu producte. Però sorprenentment per a ells, aquest mercader no porta, espècies, ni teles, ni joies, ni perfums exòtics... Ha vingut a vendre un únic objecte, una peça exclusiva. I aquest serà l'objecte del desig que portarà de cap a la flor i nata de la ciutat i farà créixer entre ells la necessitat de posseir-lo.
En el fons es tracta d'una reflexió sobre les falses necessitats. Avui dia la publicitat ens bombardeja amb tota mena de coses superflues com si fossin imprescindibles per la nostra felicitat. I nosaltres sovint ens les creiem segurament atrets d'aquesta promesa de felicitat que s'esvaeix quan assolim l'objecte o l'objectiu. Ara tampoc us penseu que aquest còmic preten ser un tractat filosòfic, ni un codi moral. És una història original, dinàmica, amb personatges entranyables i escenes divertides. Que és llegeix en una hora tot i que em va dur més d'un any de feina. I que espero que, si us animeu a llegir-la, us agradi. I si tenim sort qui sap si d'aquí un parell d'anys podem treure un segon àlbum amb més històries de Fabi i Fedó ambientades a Empúries i d'alguna manera col.laborem a fer créixer l'interés dels nens i de les famílies en general cap aquest indret de la nostra història tan emblemàtic que tenim aquí, a l'Empordà.
A partir d'avui ja podeu trobar aquest magnífic album, el primer còmic editat pel MAC-Empúries, a totes les llibreries de l'Escala, al Museu d'Empúries, a tots el museus del MAC (museus d'arqueologia de Catalunya) i a totes les llibreries de la Generalitat. De moment aquesta és la distribució. S'han imprès 1500 exemplars. Però esperem que la primera edició sigui un èxit i podem ampliar la seva distribució a totes les llibreries del país.

Hola Carles.
ResponEliminaM´acabo de llegir el teu còmic. M'ha agradat des de la dedicatòria fins a la biografia final. He mirat amb atenció els detalls de cada vinyeta i els he trobat molt divertits. M`agraden els teus dibuixos i també la historieta. Es veritat que les necessitats ens les creem nosaltres mateixos i que són sempre superflues. Recomanaré el còmic als meus alumnes. Crec que té molt de valor des del punt de vista moral. Moltes gràcies per escriure´l.
M'ha sorprès com m'he anat ficant dintre de la història i he viscut d'a prop i de la mà dels personatges aquesta quotidianitat d'Empúries. Celebro que continuïs fent guions dintre d'aquest marc tan estimat. Per molts anys pel còmic i pel material pedagògic que hi ha annex i que tan bé ens anirà per fer tallers d'història... Gràcies i endavant...!
ResponElimina